El perquè de Noscarmientas
L’embrió de la Falla Noscarmientas com a entitat constructora de les seues pròpies falles es gesta en la volta a l’activitat fallera de la comissió Falla Cadis- Retor Femenia – Puerto Rico, què després de la seua dissolució al desembre de 1978, reinicia les seues activitats al juny de 1982.
En estos moments la necessitat estreny, doncs al juny, ens dóna JCF autorització per a plantar falla després de quatre anys de buit. Hi ha molt a fer, no hi ha fons i decidirem que l’única eixida viable per a poder cremar el dia 19 de març de 1983 és que ens construïm els dos monuments. La falla gran tenia per lema “I als quatre anys resucità”,i la falla infantil “Els viatjes de Super Ratolí”, ambdues de fusta i cartró, a la manera antiga.
En els dos anys següents, fem la intentona de provar amb artistes, eixint sempre “esquilats”, doncs degut als escassíssims pressupostos que podem tindre, ens veiem obligats a contractar amb artistes de dubtosa vàlua i pitjor resolució.
En 1985 “no tenim un duro” i som escassament 36 fallers i falleres, inclosos els infantils. L’única eixida airosa és fer-nos les dues falles i és en esta ocasió on podríem dir que l’embrió gestat en 1983 va decantant-se, en el seu creixement “a espaiet”, per la part menys cuidada de la nostra festa: l’enginy i gràcia.
Tot va ocórrer en una reunió de la junta directiva d’aquell any, on el descoratjament campava pels seus furs doncs no vèiem que podríem fer per a resoldre el tema de les dues falles. Llavors un de nosaltres va tindre una idea: «anem a plantar la font esta que acaben de posar al final del carrer Filipines, creo que li dicen «la Pantera Rosa» o alguna cosa així…”. Saltem com a ressorts doncs esta era la gran idea: una falla fàcil de resoldre i amb un gran impacte en el públic gràcies a la polèmica que va aixecar la citada font..
Va ser una falla senzilla el lema de la qual era “La Pantera Rosa, quina cosa”: una rèplica al 50% de la font erigida per Miquel Navarro i un únic ninot: un oscar concedit per la nostra Comissió a l’escultor. Va ser un èxit de públic però que no va aconseguir ni un sol esment de JCF (cal dir que estàvem avisats per part de Junta Central Fallera, amb dues setmanes d’antelació al dia de la plantà, que la nostra falla no tindria premi: era “un càstig” per haver declarat el seu cost real, 50.000 pts).
En 1991, després de “intentones” no molt aconseguides amb diversos artistes, que inclouen al setembre de 1986 un comiat a la francesa d’un d’ells, vam plantar “El nostre barri”; un enorme decorat en homenatge a Ruzafa. És la primera falla on treballem figures planes buscant estalvi, facilitat de resolució i una estètica diferent. La cremà fou espectacular.
En 1994, després de dos intents més de “normalitzar” l’assumpte de la construcció dels monuments i ja amb la convicció absoluta que amb el que podem pagar no ens poden fer gens que ens agrade, vam passar a l’acció ja d’una manera definitiva i plantem “La falla interminable” on apareix per primera vegada el nostre benvolgut personatge Noscarmientas, origen del nostre sobrenom.
És una falla amb un argument molt elaborat que conta fins a amb un story-board que després utilitzarem per a confeccionar el llibret a manera de comic. En esta ocasió obtinguerem el 2on. premi d’Enginy i Gràcia en secció 7ªA.
I des de llavors, no hem parat:
1995: “. La Jungla Fallera” creditora del premio Pensat i Fet a la Falla mes enginyosa,
1996: “El Teatre Faller” . Obtenim 4º premi Enginy i Gràcia en 7ªA
1997: “Zooil.logic”. Obtenim 2º premi Enginy i Gràcia en 7ªA
1998: “Tena 3, Tele Sinc, Caca Nou i altres teles del muntò”. Altra falla amb què trenquem “tabues”: valorem el nostre treball i mitjançant un minuciós estudi de costos veiem que podem optar a alternar-nos amb categories superiors declarant com cost de la falla la suma de tots els materials i la valoració del nostre treball. Ens llancem i en la classificació d’aquest any apareixem en 1ªB. El primer pensament és “l’hem pifiado”, però, mira per on, obtenim 5º premi Enginy i Gràcia en 1ªB. Sortim en tots els periòdics.
1999: “Sexe si, gracies, però quant, com i on?”. Falla molt elaborada en la qual toquem el tan manido tema del sexe però sense recórrer als tòpics habituals. Obtenim 5º premi Enginy i Gràcia en 1ªB
2000: “Cinema Noscarmientas”. Obtenim 7º premi Enginy i Gràcia en 1ªB i 2on. en Falles Innovadores
2001: “Prehistòria Fallera”. Obtenim 1º premi Enginy i Gràcia en 2ªB
2002: “2002, Una Odissea Fallera”. Aquesta va ser la falla commemorativa del nostre 75 aniversari. Obtenim 2on. premi en 3ªA i 2on. premi Enginy i Gràcia en 3ªA i 2on. premi de Falles Innovadores.
2003: “L’enigma del coneiximent”. Obtenim 2on. premi en 3ªB.
2004: “Les Falles: festes d’interes i punt”. Obtenim 4rt. premi en 4ªA i 1er. premi d’Enginy i Gràcia en esta secció.
2005: “Falles? No, gràcies.”: este monument és mereixedor del premi I+G 2005 (primer de la seua classe) atorgat per la Federació de Falles amb Especial Enginy i Gracia, premi que ens obre les portes per a entrar a formar part d’aquesta Federació, de la qual formem part des d’este mateix moment.
2006: “Anem a contar mentides, tra-la-ra”. Obtenim 5é. premi Falles Innovadores
2007: “PORNO”: lema que aixeca múltiples comentaris i expectatives. Tornem a contar amb un gran guió molt cohesionat en el que es toca el porno, però sense una sola escena de sexe. Gran èxit de públic i 1er. premi d’Enginy i Gràcia en 2ª A.
Un camí paral·lel però no idèntic han dut els monuments infantils realitzats des de 1983 a 2007: havent treballat les primeres fallitas amb mètodes tradicionals, contractat amb artistes (Jose Luis Santés, entre ells), utilitzant taulers com a base dels ninots, etc, L’evolució en la línia estètica de la falla i els mètodes de resolució emprats han estat distints, degut al fet que la menor grandària del monument ens ha permès experimentar tant la tècnica del tallat directe en suro blanc, com la resolució de ninots mixtos on es combina el suro, la fusta i la tela resolvent l’acabat final amb un vestuari especific per a cada ninot.
Amb això, hem aconseguit també importants assoliments, amb més d’un primer premi d’Enginy i Gracia i algun de monument, assolint fins i tot que el monument infantil de 2006, el lema del qual era “Temps d’arts” (Veure imagenes en «Historial», any 2006) fos nominat com millor falla infantil de Ruzafa (no ens oblidem que en el nostre barri hi ha alguna que altra falla infantil que milita en la secció especial) per la Junta Municipal de Ruzafa.
Respecte del monument infantil de 2007, amb el lema “Malifetes” cap dir que vam ser creditors del 1er. premi d’Enginy i Gràcia de la secció novena. Tot un èxit doncs va ser un monument en el qual apostem pel modelatge total de tots els seus ninots i rematades, sense prescindir d’aquests detalls tan característics dels nostres monuments infantils.
